Aquest treball es correspon amb el programa de l'assignatura Urbanística VI que impartim a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) des de fa sis anys. És el resultat tant de la nostra dedicació docent com de la nostra activitat professional i la preocupació per millorar la formació dels tècnics que tenen a les seves mans bona part dels instruments urbanístics d'intervenció a la ciutat. Va adreçat a aquestes generacions futures d'arquitectes, a les quals volem transmetre que el sentit veritable del seu treball ha de ser millorar la societat millorant les condicions de vida a les nostres ciutats. Utilitzem l'expressió transformació urbana per referir-nos als processos de transformació de les ciutats derivats de projectes d'intervenció que modifiquen les condicions físiques, funcionals i d'ús d'un lloc concret, amb transcendència sobre el conjunt urbà. La responsabilitat dels arquitectes en aquests processos és important, no tan sols com a redactors i gestors dels instruments d'intervenció que desenvolupen les polítiques urbanes, sinó també com a professionals que participen en l'elaboració d'estratègies d'intervenció sobre la ciutat construïda: tenim la responsabilitat de projectar, però també hem de vetllar perquè l'execució dels projectes sigui la idònia en cada situació concreta. Aquestes lliçons s'estructuren a partir de la comprensió de la situació actual de la ciutat i de l'anàlisi dels antecedents de la reforma urbana i el planejament general com a marc de les intervencions. A continuació es desenvolupen dues famílies d'instruments: els que incideixen en els elements de l'estructura urbana –que englobem sota el concepte d'actuació de millora urbana (AMU)– i els que regulen i fomenten la transformació del teixit urbà