“Per sort meva, no em van deportar a Auschwitz fins al 1944, és a dir, després que el govern alemany, atesa la creixent escassetat de mà dobra, hagués establert dallargar la vida mitjana dels presoners que shavien deliminar”. Així comença Si això és un home, llibre que inaugura la trilogia que Primo Levi va dedicar als camps dextermini nazis. Crònica de lhorror quotidià lobra descriu en el llenguatge mesurat i sobri daquest testimoni lespera del no-res, la privació quotidiana, loblit de la condició humana dels presoners. Precedida dun pròleg de Philip Roth, la Trilogia dAuschwitz recull també dues obres posteriors: La treva (1963), relat que descriu les tribulacions dun grup ditalians, alliberats dels camps nazis, que durant mesos recorren els camins de lEuropa central en companyia de lExèrcit Roig, i Els enfonsats i els salvats (1986), en el qual Primo Levi tracta de comprendre, a partir de lexemple dels camps nazis, les condicions i circumstàncies que permeten la degradació de lésser humà.