Durant el 2000, any en què morí assassinat en atemptat terrorista, Ernest Lluch publicà molts textos. Els que reproduïm en aquest volum són un recull significatiu i a voltes impactant del que escriví el darrer Lluch. Hi ha de tot, com es correspon a l'obra del seu autor: recerca acadèmica o anàlisi econòmica i social, però també pàgines reveladores de les angoixes polítiques i personals que l'aclaparaven en aquella hora, així com les preocupacions que el perseguiren tota la vida. Aquests escrits ens mostren tant el seu cabdal erudit com les seves inquietuds ideològiques, culturals i socials. En l'àmbit estrictament personal resulta colpidor llegir en detall els seus plans de futur com a investigador i divulgador, que serien estroncats pel fanatisme criminal. Són particularment punyents els textos que dedicà a la qüestió basca, que mostren inequívocament el seu pensament a favor del diàleg i d'una solució política i democràtica del problema basc en el marc constitucional. En aquest sentit els articles sobre Euskadi i el terrorisme d’ETA són contundents; queda ben clar què pensava Lluch dels terroristes, d'alguns nacionalistes i dels antinacionalistes. Les invectives a uns i altres són rotundes i no deixen lloc a dubtes. I els articles que parlen dels seus amics víctimes d'ETA o d'ell mateix en tercera persona, escrits poc abans del seu assassinat, fan escruixir.