I és que només Gerald Durrell es pot atrevir a anar de pícnic al Périgord amb una truja tofonaire obsessionada pel formatge rocafort; a visitar en una mansió colonial de Memphis l’anciana senyora Magnòlia Dwite-Henderson, aficionada a la Coca-cola d’alta graduació; a acompanyar el capità Siegfried en la seva accidentada darrera travessia en vaixell, abans d’iniciar el seu llarg i feliç retir... dins d’un congelador, o a ocupar- se de la reeducació del lloro Moisès, un ocellot que no para de dir paraulotes i que ha d’acabar a casa d’un vicari retirat. Tot això, és clar, amb una parada obligada al Corfú de la seva infantesa per retrobar-se amb els seus germans Leslie, Larry i Margot lliurats a una missió impossible: trobar un nòvio per a la mare...
Amb la seva extraordinària passió de naturalista i, sobretot, amb un afinadíssim humor anglès, a Un lloro per al vicari i altres històries Durrell ens ofereix vuit esplèndids relats sobre alguns dels espècimens més curiosos que va conèixer en els seus viatges pel món... Gerald Durrell en estat pur.