El descrèdit de la política actual és força generalitzat en els països democràtics. A Catalunya, als problemes propis de tota societat complexa se suma el pòsit d’una història molt accidentada i l’interrogant d’un futur nacional massa incert.
Aquesta realitat s’ha fet més evident en aquests darrers anys quan l’agenda política inspirada per Pasqual Maragall els
ha volgut tractar obertament.
Una invitació de Pasqual Maragall el 1999 va portar Josep M. Vallès a deixar temporalment la seva funció universitària i a passar de la ciutadania activa a la política institucional, fins a convertir-se en Conseller de Justícia del Govern del
President Maragall (2003-2006). En aquesta peripècia vital, ha pogut veure de prop les llums i les ombres d’un dels
períodes polítics més interessants i intensos que Catalunya ha viscut els darrers trenta anys.

Sense entretenir-se en els detalls, Josep M. Vallès ens ofereix un balanç sobre el desplegament d’una agenda política molt ambiciosa. En aquest balanç personal registra encerts i errors propis i identifica els obstacles i les resistències –en les institucions, en els partits, en els mitjans de comunicació- amb els quals s’ha enfrontat un projecte de canvi que continua vigent.