En plena dictadura franquista Vicent Andrés Estellés va denunciar la marginació política, social i econòmica de les terres valencianes.
La poesia d’Estellés és diàfana i transparent, un món viu de sensacions directes i sovint impensables.

Apropar-se a la poesia de Vicent Andrés Estellés, per redescobrir un poeta silenciat
És evident que Estellés va trobar un pare literari en l’obra d’Ausiàs March. O potser fóra més adient afirmar que Ausiàs March va elegir la seva continuïtat en molts aspectes de l’obra d’Estellés: les imatges i comparacions de to familiar i domèstic, derivades del treball quotidià, l’agosarament en la dicció col·loquial i popular, el trencament amb les poètiques anteriors o contemporànies, l’entestament en els temes amorosos o sexuals i el dramatisme fosc i torturat davant la realitat insuperable de la contingència humana. Podríem dir que Ausiàs March és el seu gran ídol i que algunes vegades s’atreveix a comparar-se amb ell.