Quins moments ens connecten ja no amb leternitat, sinó amb la nostra eternitat? Aquesta podria ser la pregunta central que es planteja Vicenç Llorca a Calendari dinstints, una obra de poesia essencial que mira fit a fit el pas del temps per retenir en la mirada aquells instants que ens descobreixen linstint de la vida a través de la bellesa del món. Tot seguint el cicle anyal, el llibre sestructura en quatre parts, una per cada estació, i proposa, a partir de diversos motius, una reflexió ètica que vol convidar el lector a gaudir del calendari dinstints que és per a Llorca la poesia. Després de la bona recepció de la seva novel·la Tot el soroll del món (2011) i dhaver reunit la poesia publicada fins el 2010 en el volum Les places dUlisses (2010), Calendari dinstints significa el retorn de Vicenç Llorca a la poesia i lobertura duna nova etapa en la seva trajectòria literària.
Tres historias que exploran la intimidad, la memoria y las sombras que nos habitan
Des que el 1984 va publicar els seus primers poemes al volum "Miscel·lània-6", Vicenç Llorca ha creat un univers poètic propi al llarg de quatre dècades i unes cinc-centes composicions publicades a revistes, antologies, un volum d’obra completa (fins al 2009) i, sobretot, deu títols de poesia en solitari: "La pèrdua" (1987), "Places de mans" (1989, Premi Salvador Espriu), "L’amic desert" (1992, Premi Ausiàs Marc), "Atles d'Aigua" (1995, Premi Octubre de poesia), "Cel subtil" (1999), "Ciutats del vers" (2005, Premi Benvingut Oliver), "De les criatures més belles" (2006), "L'últim nord" (2008, Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot), "Calendari d’instints" (2014) i "Cos de poderosa llum" (2019).