Lexemplum és un relat breu que té com a objectiu il·lustrar respecte de la qüestió tractada. Ramon Llull, malgrat que quan fa literatura té unes intencionalitats extraliteràries (exposar i divulgar el seu pensament i el seu sistema artístic), utilitza molts dels recursos literaris a labast, un dels quals era lexemplum. Però, en aquest cas, no es tracta dun simple exercici literari sinó duna eina per fer més atractiu el relat i apuntalar-ne la trama argumental. Per això, els aspectes que tracta són variats i amens, tal com podem veure en la selecció que presentam.
Tres historias que exploran la intimidad, la memoria y las sombras que nos habitan
Nascut a Palma el 1232, Ramon Llull és un dels escriptors més grans de la nostra literatura, un clàssic indiscutible, i un dels que té més prestigi internacional. És el primer escriptor europeu d'obres filosòfiques i cultes en llengua vulgar. Entre les seves obres poètiques destaquen Desconhort (1295) i el Cant de Ramon (1300), mentre que, pel que fa a la narrativa, va escriure el Llibre d'Evast e Blanquerna (1276-83), el Llibre d'amic e amat (1276-83), el Llibre de meravelles i el Llibre de contemplació en Déu (1271-74), entre altres, tots ells publicats a Barcino.