Si hay un personaje legendario entre los artistas modernos, ese es Paul Gauguin. La leyenda, el mito, el personaje novelesco que él mismo tanto contribuyó a crear nos ha hecho, en muchos casos, muy difícil distinguir lo que de verdad y mentira, de hechos y de literatura existe tanto en su biografía como en su figura artística. Su alejamiento de Europa, que oscurecía convenientemente su perfil tras una cortina de aventura, locura o valentía o, simplemente inadaptación, contribuyó en gran medida a la creación de un mito que, tanto él como sus amigos se ocuparon de preservar cuidadosamente desde la lejanía.
Escrito por Paul Gauguin y María Dolores Jiménez-Blanco
Paul Gauguin (París, 1848-Atuona, 1903), famós pintor postimpressionista, va contribuir a la renovació de l'art del segle XX. Després d'una joventut aventurera, treballà com a agent de borsa, cosa que li va permetre de dur una vida confortable i d'esdevenir pintor amateur. L'any 1882, després d'una fallida borsària, decidí convertir aquesta afició en ofici. Marcat per les necessitats econòmiques, va residir a diversos països que van anar modificant la seva manera de pintar. La seva estada a Tahití, on va fugir arruïnat i endeutat, i la influència de la cultura polinèsia van acabar de perfilar un estil que, per la seva força, va esdevenir un punt de referència per a l'expressionisme.