CONCEPCIO POCH I AVELLAN

L'autora es planteja algunes preguntes clau entorn de la varietat de pèrdues i dols que ens envolten i ens toca viure. Les respostes no seran mai unívoques. L'experiència humana de perdre (i de guany

Perder no nos gusta. Nada de nada. Nos cuesta mucho admitir que tendremos que aceptar pérdidas y duelos a lo largo de la vida. Sin embargo, es necesario reconocer que las pérdidas forman parte de nue

Vida i mort, mort i vida: dues cares duna mateixa moneda. Ara bé, sembla que la societat occidental només vulgui la «cara» i intenti ignorar lexistència de la «creu».Aquesta actitud de no voler veure

Perdre no ens agrada gaire, per no dir gens. Admetre que hem dacceptar perdues i dols al llarg de la vida sens fa feixuc.Dit aixo, cal reconeixer que les perdues formen part de la nostra existencia i que leducacio de grans i petits te com un dels seus primers objectius aprendre a transformar les perdues inevitables en quelcom valuos i en font de guanys etics.Diuen que compartir els sentiments alleuja el dolor. Quan aquests son tristos o dolorosos es fa mes dificil fer-ho. I quan les perdues ens aclaparen, les podem negar, amagar, ens podem enfadar, rebel·lar... o podem acceptar-les. I procurar que els nostres processos de dol siguin saludables.Labsencia duna persona estimada es la perdua mes dificil dacceptar. Pero tambe nhi ha daltres que ens "esperen" a lhoritzo de la nostra existencia. Lautora es planteja algunes preguntes clau entorn de la varietat de perdues i dols que ens envolten i ens toca viure. Les respostes no seran mai univoques. Lexperiencia humana de perdre (i de guanyar) es personal, unica i irrepetible.