Un dia es comencen a veure. Per això aquest llibre: perquè es vegin. Un dia es comencen a veure les dones a Catalunya. Perquè aquesta antologia de peces periodístiques escrites per periodistes catalanes no és només això. No només mostra l’arribada de les dones al món del periodisme al nostre país entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Aquest recull d’articles, cròniques, reportatges, entrevistes és alguna cosa més: és l’explicació d’un nosaltres. De la nostra política, societat, cultura, economia... Dels hàbits, costums, esdeveniments, successos... De la família, els amics, el treball, l’oci, l’amor, la mort... De les alegries, les tragèdies, les esperances, les adversitats, les il•lusions... Perquè aquestes històries de la realitat corren paral•leles, emmirallades, imantades a l’evolució d’un periodisme, però també d’un país i la seva gent. De la llum a la foscor. De la Renaixença a la guerra. De l’inici al final. De tots. Per això les dones surten del paper i tenen el seu paper: les dones s’expliquen a elles però sobretot ens expliquen a tots nosaltres.
FRANCESC CANOSA FARRAN és explicador de coses i ha estat un professional de la nit. Va néixer el 1975 a vint-i-quatre quilòmetres del Big Ben, i no se n’ha separat mai. Es va fer periodista, guionista, escriptor, professor de comunicació, editor, funàmbul, home orquestra, i tot plegat sense deixar de ballar. Des de 1995 ha treballat en una trentena de mitjans de comunicació. Ha estat fundador i director de "La Mira". És director de la revista "Horitzons", director creatiu de la productora La Coctelera i editor a Fonoll. Escriu als diaris "Segre" i "Ara". Ha publicat llibres com "Aigua a les venes", "República TV", "Sixena: la croada de la memòria" i "Fumar-se el franquisme".