Edicions 62- 9788429782196
Una novel·la preciosa sobre la gratitud i sobre la importància de donar les gràcies a les persones que ens han ajudat a la vida.
«Els records i els oblits i la impossibilitat de recuperar-los formen aquest text magistral, ambientat en un geriàtric però ple d’esperança i gens efectista... El deute podria ser el punt nuclear, la tesi de la novel·la, però el que resulta enlluernador és la capacitat de l’escriptora per fer-nos sentir còmplices, a prop de les vicissituds de la pacient i els seus cuidadors» (David Castillo, El Punt Avui).
«Delphine de Vigan continua la seva valuosa exploració dels sentiments íntims que regeixen la nostra existència, iniciada amb Les lleialtats» (Corinne Renou-Nativel, La Croix).
«Una novel·la d’una força extraordinària sobre els deutes morals i els llaços invisibles» (Mohammed Aïssaoui, Le Figaro).
«Una novel·la dolça com un bàlsam que parla de l’humanisme i del que devem als altres» (Nathalie Collard, La Presse).
«Commovedora, realista, és alhora un exercici d’estil i una invitació a dir gràcies, amb paraules i gestos, abans que sigui massa tard» (Marie-France Bornais, Le Journal de Québec).
«Solar i delicada» (Raphaëlle Leyris, Le Monde).
La bonica història de la Michka: «T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Unes gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute». Una novel·la que és un cant a la vellesa i als llaços de lleialtat i afecte que devem a les persones que han format part de la nostra vida. Perquè viure és saber dir gràcies.
La Michka, una dona gran, va perdent l’habilitat per parlar i ha de lliurar-se a l’evidència: ja no pot viure sola. A la residència on s’instal·la dues persones l’acompanyen: la Marie, una noia jove molt propera a ella, i en Jerôme, el seu logopeda, que l’ajuda a trobar les paraules.
Amb un estil contingut, gairebé auster, i magníficament traduïda per Jordi Martín Lloret, aquesta narració a dues veus ens parla de la memòria, del passat, de la vellesa, les paraules, la bondat i la gratitud cap als qui han estat importants a les nostres vides. Les gratituds mútues teixeixen el vincle entre aquests tres personatges inoblidables, les històries dels quals s’entrellacen en aquesta novel·la lluminosa i commovedora.
Esta quincena te recomendamos...
«Me despierto en su cama, en su habitación. He empezado a vivir la historia más peligrosa de mi vida, pero aún no lo sé. No sé nada, en realidad.» La quinta novela de Eva Baltasar es una historia de amor.
Especificaciones del producto
Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, 1966) vive en París. En Anagrama ha publicado, desde 2012: Días sin hambre: «Maneja la materia autobiográfica con una contención que remite a Marguerite Duras» (Marta Sanz); No y yo: «Maestría y ternura... Una novela atípica» (Juanjo M. Jambrina, Jot Down); Las horas subterráneas: «Sensible, inquietante y un poco triste. Triste y soberbia» (François Busnel, L’Express); Nada se opone a la noche, que ha vendido en Francia más de ochocientos mil ejemplares, ha sido publicada por una veintena de editoriales extranjeras y ha recibido numerosos premios: «Este magnífico testimonio la confirma como una escritora contemporánea de referencia. Imprescindible» (Sònia Hernández, La Vanguardia); «Con sobriedad y precisión, sin sentimentalismo (pero no sin sentimiento), Delphine de Vigan firma una inteligente, magnífica e implacable novela» (Elvira Navarro); Basada en hechos reales, galardonada con el Premio Renaudot y el Goncourt de los Estudiantes, y llevada al cine por Roman Polanski: «Hace alarde de maestría expresiva para disolver los límites de lo que es verdad y lo que es mentira... Apasiona» (Robert Saladrigas, La Vanguardia); Las lealtades: «Una novela perturbadora» (Javier Aparicio Maydeu, Babelia); «Una obra que cuestiona a una sociedad que mira hacia otro lado, ante las violencias soterradas» (Lourdes Ventura, El Cultural); Las gratitudes: «Pequeño prodigio con el que la autora francesa reflexiona sobre la vejez, la soledad y la importancia de las palabras» (David Morán, ABC); y Los reyes de la casa: «Un thriller que se te pega a las manos, denuncia del horror que encubren las redes sociales manejadas por niños y adultos codiciosos» (Elena Pita, El Periódico).
Otras sagas o series que te pueden interesar
¡Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en 20€*!
(1) comentario
(0)
(1)
(0)
(0)
(0)
1 opiniones de usuarios
Juan Carlos
13/04/2026
Tapa dura
Es un libro con encanto. Las pérdidas que llegan con los últimos años de la vida y la certeza de que se llega al final, llevan a la protagonista con la ayuda de personas significativas, a cumplir el deseo de agradecer a quien tanto le ayudó y no se lo pudo expresar.
Los libros más vendidos de Narrativa extranjera