Dolors Mayoral

###############################################################################################################################################################################################################################################################

D'antuvi, l'anàlisi de les desigualtats que es produeixen en el sistema educatiu s'ha plantejat més com el resultat de diferències cognitives referides a la possessió d'un coeficient intel·lectual determinat que com el resultat de diferències culturals. Tanmateix, ambdós plantejaments s'emparen en dues concepcions ideològiques diferents: la primera atribueix l'èxit o fracàs escolar dels individus a les possibilitats i limitacions pròpies mentre que la segona considera la influència cultural del medi molt important en el desenvolupament psicològic dels infants. Aquest treball s'insereix en aquesta segona perspectiva i té com a objectiu escatir tota una sèrie de relacions entre l'educació dels nois/es, el seu desenvolupament lingüístic i la influència que, en aquest desenvolupament, té el capital cultural familiar. Per aquest motiu es fonamenta en un estudi empíric realitzat a la ciutat de Lleida amb una mostra representativa de tots els nois i noies que han cursat estudis de primer curs d'Ensenyament Secundari Obligatori a la mateixa ciutat.

El estudio indaga el aumento espectacular de la heterogeneidad social generada por la inmigración en Lleida, como caso ilustrativo, y su relación con una de las instituciones esenciales de la democracia pluralista: la capacidad de asociacion libre en el seno de la sociedad civil. A base de acercarse y explorar el tejido mismo de la colectividad inmigrante los investigadores sopesan su lugar dentro del universo de poder, privilegio y cultura que los acoge. Si bien el estudio es local, no responde a localismo alguno. Su relevancia es general en todos los sentidos.