Pepa Aguar

Una història emotiva i sensual sobre lamor i la pèrdua.Llorenç és xef en un restaurant prop de València i semblaria un home qualsevol si no fos que és tan reservat. Com si els seus silencis amaguessi

Una història emotiva i sensual sobre l’amor i la pèrdua.Llorenç és xef en un restaurant prop de València i semblaria un home qualsevol si no fos que és tan reservat. Com si els seus silencis amaguess

Una novel·la punyent sobre mares i filles i una malaltia cruel que condemna a l'oblit.El debut literari de Pepa Aguar.Loblit sega la bellesa dels instants duna vida. a poc a poc pero de pressa la mare que era ta mare es va esvaint. Els seus instants brillants cada cop son mes esparsos: ja no et fa petons plens de tendresa i dalegria i ja no pronuncia tan sovint el teu nom. Perque tot aixo era abans que el verb recordar tingues cos i tingues pes. Dun temps ença, la Fineta ja no es la que era. Una malaltia cruel, imposada i trista, li ennuvola la ment. Tot allo que formava part de la seva vida --la botiga de fruita al poble de Benetusser, prop de Valencia, les trobades amb parents i veins, les histories de lavia Teresa, que atresoravaesta condemnat a loblit. Nomes les tornades esporadiques de la seva filla al poble, don fa anys que va marxar per estudiar i treballar a Barcelona, allunyant-se de la seva gent, li retornen alguna espurna de memoria i lucidesa.El que em queda de tu parla de dones, davies, de mares i de filles, i de les paraules que van quedar per dir. Assistim impotents a la liturgia duna malaltia que inevitablement arrossega a loblit. Pero en el proces de la perdua, assistim tambe a la liturgia del record, una liturgia mil·lenaria que te noms, que te cos, que te pes i te llum i que ens acaba oferint un retrat de tres dones duna generacio de la mateixa familia.

Una novel·la punyent sobre mares i filles i una malaltia cruel que condemna a loblit. El debut literari de Pepa Aguar.Loblit sega la bellesa dels instants duna vida. a poc a poc pero de pressa la mare que era ta mare es va esvaint. Els seus instants brillants cada cop son mes esparsos: ja no et fa petons plens de tendresa i dalegria i ja no pronuncia tan sovint el teu nom. Perque tot aixo era abans que el verb recordar tingues cos i tingues pes. Dun temps ença, la Fineta ja no es la que era. Una malaltia cruel, imposada i trista, li ennuvola la ment. Tot allo que formava part de la seva vida --la botiga de fruita al poble de Benetusser, prop de Valencia, les trobades amb parents i veins, les histories de lavia Teresa, que atresoravaesta condemnat a loblit. Nomes les tornades esporadiques de la seva filla al poble, don fa anys que va marxar per estudiar i treballar a Barcelona, allunyant-se de la seva gent, li retornen alguna espurna de memoria i lucidesa.El que em queda de tu parla de dones, davies, de mares i de filles, i de les paraules que van quedar per dir. Assistim impotents a la liturgia duna malaltia que inevitablement arrossega a loblit. Pero en el proces de la perdua, assistim tambe a la liturgia del record, una liturgia mil·lenaria que te noms, que te cos, que te pes i te llum i que ens acaba oferint un retrat de tres dones duna generacio de la mateixa familia.