A les tres novel·les, per primera vegada reunides sota el nom de Cicle dAlmandaia, descobrim com els homes no estem fets de somnis, sinó de memòria. Superant la consistència onírica tan celebrada des dels temps de Shakespeare, arribem al triomf de la memòria, sense la qual cada dia despertaríem dins dun univers tèrbol i borrós. Els records són íntims, volàtils, destructibles. La memòria és impersonal, irrepetible, coneixement, diu Antoni Vidal Ferrando a Les llunes i els calàpets. És així com sestableix la frontera entre els records i la memòria i és així com lany 1994 lescriptor enceta la seva primera obra en prosa que, amb La mà del jardiner i Lilla dels dòlmens, no deixa de ser una reflexió sobre la memòria com a forma didentitat i de valentia.
Tres historias que exploran la intimidad, la memoria y las sombras que nos habitan
Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador. A partir d’uns plantejaments arrelats en la seva identitat illenca, ha anat construint un discurs sobre l’ésser humà contemporani. És autor dels llibres de poemes El brell dels jorns (1986), Racó de n’Aulet (1986), A l’alba lila dels alocs (1988), Els colors i el zodíac (1990), Cartes a Lady Hamilton (1990), Calvari (1992), Bandera blanca (1994), El batec de les pedres (1996), Cap de cantó (2004) Gebre als vidres (2012) i Aigües desprotegides (2018). El 2008 es publicà Allà on crema l’herba, que reuneix la seva trajectòria poètica anterior a la data de publicació. Ha guanyat els premis Ausiàs March, Ciutat de Palma, Jocs Florals de Barcelona i Josep M. Llompart - Cavall Verd de la Crítica, entre d’altres. Com a narrador, Antoni Vidal Ferrando ha publicat les novel·les Les llunes i els calàpets (1994), La mà del jardiner (1994), premi Sant Joan, 1999, i L’illa dels dòlmens (2007), Premi de la crítica Serra d’Or, 2008. El 2015 aquesta trilogia va aparèixer unificada en un sol volum, Cicle d’Almandaia. Amb el dietari Amors i laberints (2010), va guanyar el Premi Faula MMX de la crítica. El 2013 es publicà el seu llibre de relats Els miralls negres i el 2016 i el 2020 varen aparèixer dues novel·les breus: La ciutat de ningú i Quan el cel embogeix. Antoni Vidal Ferrando té obra traduïda al castellà, a l’italià i a l’alemany. També figura en antologies traduïdes al gallec, al francès, al romanès, al rus, al neerlandès, a l'hindi i a l’anglès. El 1917 l’ Ajuntament de Santanyí va crear el Premi Antoni Vidal Ferrando de narrativa.