L'any 1894, Alfred Dreyfus, un capità frances, jueu i alsacià, va ser acusat d'haver lliurat secrets militars a Alemanya. Amb proves molt poc consistents, un tribunal militar el va apartar de l'exercit i el va desterrar a l'illa del Diable. Dos anys despres, es van coneixer indicis solids de la innocencia de Dreyfus, un simple cap de turc pels seus orígens i la seva religió. Émile Zola compren la transcendencia del cas i s'hi aboca de ple: "Callar es de covards", escriu. I el 13 de gener de 1898 publica l'article "J'accuse...!" -possiblement el mes famós de la historia- al diari L'Aurore, en forma de carta dirigida al president de la Repºblica. Aquesta edició recull els nombrosos articles que Zola va escriure al llarg de tres anys. Sempre va defensar la innocencia absoluta de Dreyfus, destapant l'escàndol i acusant directament els militars, jutges i polítics d'encobrir una injustícia per preservar els interessos de l'exercit i de l'Estat. La denºncia valenta d'un intel·lectual que va sacsejar un país i que encara avui mante la seva vigencia.
Ficha técnica
Traductor: Valèria Gaillard Francesch
Editorial: Angle Editorial
ISBN: 9788417214661
Idioma: Catalán
Número de páginas: 192
Tiempo de lectura:
4h 31m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/03/2019
Año de edición: 2019
Plaza de edición: Es
Colección:
El far
El far
Número: 39
Alto: 18.0 cm
Ancho: 12.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Émile Zola
Nacido en París en 1840, pasó su infancia en Aix-en-Provence, donde trabó una gran amistad con Paul Cézanne. A los veintidós años entró a trabajar en la editorial Hachette, empleo que abandonó en 1866 para dedicarse en exclusiva al periodismo y a la literatura. Ya en 1864 había publicado un libro de tinte romántico que cosechó un gran éxito: Contes à Ninon. En 1867 saca a la luz su primera novela «naturalista», Thérèse Raquin, considerada en su momento littérature putride. En 1868 comienza el ciclo de los Rougon-Macquart, cuyas veinte novelas concluyó en apenas veinticinco años. Condenado a un año de cárcel por su intervención en el caso Dreyfus, en 1898 se exilia en Inglaterra durante once meses. En 1902, muere en París, asfixiado por las emanaciones de una chimenea.