En aquest llibre, Vives Fierro ha plasmat les seves experiències i els seus records.
Aquest relat molt lliure i eixerit, sense complexos i ple d'ironia, no comença pel principi ni acaba pel final. S'obren alguns calaixos de la memòria i es tanquen altres. Ell és el protagonista, però el llibre és sobretot un homenatge a la pintura i als que la saben apreciar. Els múltiples seguidors de la seva obra, que són els que han fet possible aquest llarg camí, van desfilant al llarg de totes aquestes pàgines perfumades de trementina.