Una jove adolescent de quinze anys i el seu pare, en Johannes, s’embarquen a bord del vaixell Proleterka, en un viatge de plaer que els portarà fins a Grècia. Pare i filla són dues persones completament estranyes: la noia ha viscut sempre amb la seva àvia i altres parents, i rarament ha tingut contacte amb en Johannes. Aquest viatge podria ser un bon moment per apropar-se i descobrir-se; per a la noia serà també un viatge per endinsar-se en la vida i experimentar-la en primera persona, un viatge d’iniciació cap al món adult.
Una reflexió potent sobre la distància i la dificultat de relacionar-se, sobre el ressentiment inconscient i el dolor familiar.
Les obres de Fleur Jaeggy, escrites en un llenguatge contingut, concís, però alhora intens i commovedor, mai no deixen indiferent.
Les novel·les de l’autora han estat publicades a 28 països.
Tres historias que exploran la intimidad, la memoria y las sombras que nos habitan
Fleur Jaeggy, premio Gottfried Keller 2024 y Grand Prix de la Literatura Suiza 2025 por toda su trayectoria, nació en Zúrich, vivió en Roma y París, y en la actualidad reside en Milán. Escritora internacionalmente reconocida, sus obras se han traducido a numerosas lenguas. Es autora de las novelas El dedo en la boca (1968), El ángel de la guarda (1971), Las estatuas de agua (1980), Los hermosos años del castigo (1989, Premio Bagutta y Premio Boccaccio Europa) y Proleterka (2001, Premio Vailate Alderigo Sala, Premio Donna Città di Roma, Premio Viareggio y Libro del Año por el Times Literary Supplement), así como de dos volúmenes de relatos: El temor del cielo (1994, Premio Moravia) y El último de la estirpe (2014, Premio Giuseppe Tomasi di Lampedusa).