El reconegut llibre daforismesdun dels grans pensadors del segle XX, fins ara inedit en catala.El filosof romanes Emil Cioran va publicar El crepuscle dels pensaments lany 1940, quan ja vivia a Paris i era facil pres-sentir la devastacio en que se sumiria el continent.Es un llibre que parla de la imminencia del final. Al capda-vall, tal com diu ell mateix, tota civilitzacio, com qualsevol individu, solament resulta interessant a partir del moment en que esdeve conscient de la seva desaparicio, encara que ens esforcem a disfressar-ho: Els vestits ens confereixen una superioritat artificial sobre el temps. Com has de ser mortal amb un barret al cap i amb una corbata al coll? La roba ha creat mes illusions que les religions. Pero el que desespera Cioran es que ni tan sols el fet de saber-nos mortals ens des-vetlla: Vet aqui on han dut uns quants segles deducacio i de-rudita ximpleria! En altre temps, els mortals cridaven; avui, savorreixen.El crepuscle dels pensaments es una obra important en la seva trajectoria literaria, i tambe una de les mes polemiques i sorprenents. Des del punt de vista tematic, hi presenta la genesi dunes filies i unes fobies que en els seus llibres poste-riors sanirien desenvolupant i afuant.EMIL CIORAN (R??inari, Sibiu, Transsilvania, 1911 - Paris, 1995).Es un dels filosofs europeus mes destacats i singulars del segle XX. Fill dun sacerdot ortodox, va estudiar filosofia a la Universitat de Bucarest, on va fer amistat amb Eugen Ionesco i Mircea Eliade. Despres de passar uns quants anys de la seva joventut a Berlin, durant els quals sinteressa per Nietzsche i pel nazisme, el 1936 va tornar a Romania, on al llarg dun curs es dedica a ensenyar filosofia en un institut de Bra?ov. A continuacio, amb una beca de lInstitut Frances de Bucarest, va establir-se a Paris i al cap duns anys va decidir escriure els seus llibres en frances (El cre-puscle dels pensaments fou el penultim llibre que va escriure en romanes). Les seves obres estan marcades pel pessimisme, les-cepticisme, la lucidesa i la mort, que es va convertir en una de les seves obsessions. Tot i la gran repercussio de les seves obres a França, no va acceptar mai els elogis. Vivia retirat de la vida social a les golfes del numero 21 de la Rue dOdeon, a tocar dels jardins de Luxemburg, evitant el contacte amb altres persones. Tot i aixo, va mantenir una certa relacio amb Eliade, Ionesco, Paul Celan, Samuel Beckett i Henri Michaux.
Ver más