Francesc Ferrer i Gironès va néixer a Girona el 1935. Perit mercantil i gerent de diverses empreses, ha dedicat gran part de la seva activitat política, social i cultural a la defensa de la llengua catalana i a la conscienciació lingüística dels catalans, tasca que li ha comportat una gran popularitat. També ha propugnat sempre la necessària recuperació de la sobirania política del poble català. Va ser el primer president d'Òmnium Cultural al Gironès, senador durant cinc legislatures (1977-1993), diputat d'ERC al Parlament de Catalunya el 1995 i, actualment, regidor independent d'ERC a l'Ajuntament de Girona. És també patró de la Fundació Prudenci Bertrana, membre de la Societat Catalana d'Economia (Institut d'Estudis Catalans), del Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Girona i de l'Institut d'Estudis Gironins. Ha publicat diversos estudis econòmics i socials sobre les comarques gironines i aportacions a la historiografia general amb La persecució política de la llengua catalana (1985). Entre els seus llibres d'anàlisi i combat polític destaquen La insubmissió lingüística (1990) i Catalanofòbia. Història del pensament anticatalà (2000).
Recibe novedades de FRANCESC FERRER directamente en tu email
Poesies de Francesc Ferrer, que l’editor proposa identificar amb un mercader barceloní del segle XV. Es tracta de sis cançons i dos debats de tradició trobadoresca, una resposta a un certamen teològi
Isabel Vila i Pujol va contribuir a la implantació de l´Associació Internacional de Treballadors a l´Emporda, i va fundar-ne la federació local de tapers i la de paletes a Llagostera. Per la seva reivindicació de la jornada de cinc hores per als menors de 13 anys va ser coneguda com "Isabel cinc hores". Va fer front a les tropes del governador militar de Girona al 1869 durant l´esdeveniment conegut com el Foc de Bisbal.
Joan Tutau i Vergés (Figueres 1829?1893), impulsor del cooperativisme, va viure intensament la política, l'economia i el civisme en una vida professionalment plena. El 1863, va introduir el moviment cooperatiu, i fou el primer difusor de les cooperatives de consum, que sempre recomana a la classe obrera. Fou precursor dels sindicats agricoles i capdavanter, amb Abdo Terrades, Marti Carles, Narcis Monturiol i Pere Caimo, dels republicans federals. Escrigue a Almanaque democratico i El Ampurdanes. El 1854 sorti elegit segon alcalde de Figueres. El 1862 viatja a Rochdale amb F. Garrido. El 1869 guanya les eleccions a les Corts Constituents, on es declara lliurecanvista, i el 1870 vota contra la monarquia i a favor de la Republica Federal. El 24 de febrer del 1873 va ser nomenat ministre d'Hisenda. Forma part de l'Ateneu Lliure de Catalunya, de la Junta Revolucionaria de Barcelona, de la Societat Catalana General de Credit i de l'Ateneu Barcelones.
La intenció d’aquest llibre és demostrar l’existència d’una continuïtat en el pensament polític independentista dels catalans al llarg dels segles. Als catalans sempre ens ha mogut gaudir de la llibe