Francesc Trabal

Lobra de Francesc Trabal, narrador agosarat i brillant, és duna modernitat intemporal. Hi va saber copsar, amb una ironia sagaç i un humor sovint absurd i corrosiu, la buidor i la insatisfacció en les relacions humanes dins la societat benestant de principis del segle XX, amb un estil elegant que combina el millor del classicisme i de lavantguarda. Aquest volum recull quatre de les seves primeres novel·les"Lhome que es va perdre" (1929), "Quo vadis, Sanchez?" (1931), "Era una dona com les altres" (1932) i "Hi ha homes que ploren perque el sol es pon" (1933), en les quals lescriptor defuig el realisme i el melodrama per, com deia Trabal mateix, "xar el punt dolç de la vida a traves dun punt de vista personal [] basat en lhumor"."Un dels luxes mes cosmopolites que hem tingut en aquest ultim segle".Quim Monzo."En Trabal fa com els grans il·lusionistes: tira un noi, una noia, un llibre major, una caixa de cabals, un transatlantic, una cigarrera, el somriure duna feminista i la dentadura postissa dun criminal dintre dun barret de copa. Despres, tot aixo ho barreja a la vista del public, i en surten unes tires de prosa elastica, neta i acolorida, aquelles tires de seda de tots colors que fan volar els grans il·lusionistes".Josep Maria de Sagarra"Hi ha tantes coses bones a dir de Trabal! La llibertat amb la qual inventa escenes impossibles, que es barregen amb la realitat, com en les novel·les de Boris Vian o Jean Echenoz No es cansin mai de rellegir. En un escriptor com Trabal sempre hi trobes coses noves, algunes de les quals santicipen de manera prodigiosa al seu temps".Julia Guillamon, La Vanguardia"Hi ha homes que ploren resulta, a la vegada, una broma colossal i una cosa ben seriosa, el retrat esborronador dun home que ha malgastat la vida en un desig inassolible i que no ha deixat mai denfonsar-se en la seva obssessio. Un drama en tota regla. Aixo si, un drama presentat de manera nova, una mica desconcertant. Rellegir Trabal sempre es agradable".Jordi Llavina, El Punt Avui

L’obra de Francesc Trabal, narrador agosarat i brillant, és d’una modernitat intemporal. Hi va saber copsar, amb una ironia sagaç i un humor sovint absurd i corrosiu, la buidor i la insatisfacció en

Aquesta novel·la pren com a punt central la infelicitat. Dos coneguts es troben a lenterrament duna vella amiga, lErènia. En el recorregut de lesglésia al cementiri enceten una conversa que ens haurà

Gabriel Ferrater afirmava el 1958 en una carta a José María Valverde que“Vals”(1935) era l’única novel·la catalana veritablement ben escrita, l’equivalent en prosa del que Carner havia estat en poesi

Lluís Frederic Picàbia, jeune bourgeois barcelonais, voit sa vie basculer le jour où sa fiancée le quitte. Il décide alors de faire de la perte un mode de vie qui le mène de New York à Paris en passa