JOAN MATEU

“Dicen que Matisse solía exclamar: “¡A los pintores les tendrían que cortar la lengua!”. Tenemos que suponer que era una manera, quizás demasiado radical, de expresar la convicción de que la pintura

'Diuen que Matisse solia exclamar: 'Als pintors els haurien de tallar la llengua!'. Hem de suposar que era una manera, potser massa radical, d'expressar la convicció que la pintura s'ha d'explicar sola. Sigui com sigui, si Matisse pensava aixi segur que en Joan Mateu li cauria be. En Joan es un home de poques paraules. El seu discurs esta plenament contingut en les formes i els colors, en la llum i la composicio, que donen sentit a la seva obra i expliquen la seva sensibilitat d'artista. Aquest llibre, pero, es el resultat de l'experiencia de deixar parlar no pas l'autor sino el receptor de l'obra. Una dotzena de personatges lligats al mon de la cultura i l'escriptura han volgut dialogar amb alguna de les pintures de Mateu que ells mateixos han triat.' Proleg de Miquel Berga Les obres de Joan Mateu (Salt, 1976) defugen l'abstraccio, pero no es limiten a reproduir la realitat, ja que suggereixen mes del que postren: l'observador ha de completar-les. Situat davant un quadre de Joan Mateu, cadascu assiteix al naixement de sospites, de revelacions i d'hipotesis.