José Saramago

De sobte, un conductor es queda completament cec mentre esta aturat en un semafor en vermell. Aviat, tant la seva dona com el metge que el va a visitar, i alguns dels seus pacients, perden la vista a causa d'una epidemia que s'expandeix d'una manera fulminant. La dona del metge no s'ha quedat cega, pero ho amaga amb la intencio d'acompanyar el seu marit al centre que han preparat les autoritats per aillar els cecs. L'epidemia no s'atura i els ulls de la dona veuran horroritzats un infern on centenars de cecs hauran de lluitar per sobreviure a qualsevol preu. Jose Saramago, Premi Nobel de Literatura 1998, traça a Assaig sobre la ceguera una imatge aterridora dels temps tristos que estem vivint i descriu un mon sense pietat en el qual regnen el caos i el desconcert."Esta tan ben tramada que resulta impossible parar de llegir-la." La Vanguardia

«Regresé al lugar, el sol ya se había puesto, lancé el anzuelo y esperé. No creo que exista en el mundo un silencio más profundo que el silencio del agua. Lo sentí en aquella hora y nunca lo he olvid

Trad. J. Casas i Fuster.

Sinopsis Per a Saramago, la vida de Jesucrist i la seva Passió eren coses d’aquesta vida: un nen plorant, una ràfega de vent, la carícia d’una dona mig adormida, una pregària pronunciada a la llum gr

Una novel·la que tanca el cercle perfecte de la literatura de José SaramagoEl 1953, un jove Saramago donava per acabada la novel·la Claraboia i l'enviava a una editorial portuguesa sense fer-ne cap copia. El manuscrit es va perdre i quaranta anys despres, quan va rebre la insolita noticia que "en una mudança s'havia trobat un manuscrit i que estarien molt interessats a publicar-lo", l'escriptor els va respondre que ja no era el moment. En vida mai no va voler que es publiques, tot i que va deixar escrit que, un cop mort, els qui el sobreviurien podien fer el que creguessin convenient. I el que conve es coneixer el primer Saramago, que ja era un gran escriptor. En definitiva, una novel·la per ser llegida exactament ara i que tanca el cercle perfecte de la literatura de Jose Saramago.Claraboia es la historia d'un edifici amb sis veins que successivament es veuen embolicats en un assumpte. Pel que recordo, te coses que ja tenen a veure amb la meva manera de ser. Jose SaramagoClaraboia es una novel·la molt bona i interessant (...). Un dels personatges es en certa manera el mateix Jose Saramago, que es mou entre l'optimisme i el pessimisme, i en el llibre s'ocupa d'un problema que no va poder resoldre mai: si es pot salvar la humanitat. Zeferino Coelho, editor de Caminho.

Ja fa dies que el rei Joan III de Portugal té al cap oferir un bon regal de casament a l'arxiduc Maximilià d'Àustria que, com a regent d'Espanya, s'ha instal·lat un temps a Valladolid abans de tornar

'Mal temps per votar, es va queixar el president de la mesa del col·legi electorial número catorze després de tancar amb violència el paraigua xop i treure's la gavardina...' De cop i volta, sense anunciarho, el vuitanta-tres per cent dels ciutadans decideixen exercir el seu dret a votar en blanc. Totalment confós i alarmat, el govern provisional no legitimat vol salvar la Democràcia. I si cal prendran mesures dràstiques per aturar aquest moviment blanc clandestí que, com una epidèmia, ha contagiat tot el poble. Assaig sobre la lucidesa és una novel·la extraordinària, una metàfora crítica en la qual José Saramago, amb el seu estil més característic, denuncia obertament els abusos del poder i fa prevaler per damunt de tot la dignitat i la seva rotunda confiança en la societat civil.

Una vegada hi havia un rei que va prometre construir un convent a Mafra, al costat de Lisboa. Una vegada hi havia la gent que construia aquest convent. Una vegada hi havia un soldat manc i una dona que veia l''interior dels homes si estava en deju. Una vegada hi havia un capella que volia volar... Portugal, a finals del segle XVII, era un mon de quimeres, misteris i dolor. La llum i les ombres del Barroc en una de les grans novel·les de Jose Saramago.

Saramago, poeta. Un vessant essencial i poc conegut del Premi Nobel portugues.RITUAL.Si es altar el poema, sacrifico. En aquesta pedra de lluna que es el versel coltell del viu guanya tall. Aquí m´he

Als trenta-vuit anys, Tertuliano Màximo Afonso és professor dhistòria en un institut de secundària. Solitari i depressiu, està separat i té pocs amics però, esporàdicament, es veu amb una dona. Un di

A través d’aquest Viatge a Portugal José Saramago ens porta pels camins que recorre un viatger pel seu propi país. Guiat pels detalls que ofereix el paisatge, la gent i la cultura, l’autor ens propos

La nova novel·la del Premi Nobel portugues "Se'm va dir que es tractava del viatge d'un elefant que, al segle XVI, sota el regnat del rei Joan III, va ser portat de Lisboa a Viena. Vaig pressentir que alla hi havia una historia...". Basant-se en aquest fet real, que forma part de la petita historia, mes que no pas de la Historia, Jose Saramago recrea el viatge epic, prosaic i jovial d'un elefant asiatic i de la seva luxosa i sorprenent comitiva.Ja fa dies que el rei Joan III de Portugal te al cap oferir un bon regal de casament a l'arxiduc Maximilia d'Austria que, com a regent d'Espanya, s'ha instal·lat un temps a Valladolid abans de tornar a Viena. "Que millor que l'elefant Salomo?", se li acut a la reina. La missiva oferint el regal rep la immediata aprovacio i comencen els preparatius. En ple agost, l'exotica caravana empren el cami, enmig de la por i l'admiracio dels habitants dels pobles. De Lisboa a Valladolid i despres fins a Roses per embarcar cap a Genova, des d'on iniciaran la dura ruta cap al nord, travessant els temibles Alps.Una novel·la coral plena de tendresa, compassio, sarcasme i humor, molt d'humor, un humor que Jose Saramago aprofita per mostrar-nos un laberint d'humanitats en conflicte, de personatges que entren i surten i comparteixen esforços, perplexitats i grans alegries.

En aquestes memòries d'infància i adolescència, José Saramago recupera el seu passat més llunyà i ens mostra el seu jo més íntim: el de les seves arrels i la seva formació com a persona amb ús de raó

"Quan el febrer de 1993 ens vam instal·lar a Lanzarote, conservant sempre la casa de Lisboa, els meus cunyats María i Javier, que hi vivien des de feia alguns anys, juntament amb Luis i Juanjo, acabats d'arribar, em van regalar un quadern que havia de servir de registre dels nostres dies canaris. Nomes posaven una condicio: que de tant en tant fes esment d'ells.Mai no vaig escriure res en aquest quadern, pero va ser aixi, i no d'altra manera, que van neixer els Quaderns de Lanzarote, que durant cinc anys veurien la llum. Avui, sense esperar-m'ho, em trobo en una situacio semblant. Aquest cop, pero, les causes motrius son Pilar, Sergio i Javier, que s'ocupen del bloc. Em van dir que m'havien reservat un espai al bloc i que hi he d'escriure, el que sigui, comentaris, reflexions, simples i opinions sobre aixo i allo, en fi, el que vingui a tomb. Molt mes disciplinat del que sovint semblo, els vaig respondre que si, senyor, que ho faria sempre que no m'exigissin per a aquest Quadern l'assidutat que m'havia imposat a mi mateix per als altres. Per tant, pel que aixo pugui valer, compteu amb mi. " Jose Saramago

En Cipriano Algor s'ha guanyat sempre la vida fent de terrissaire al seu taller, però el creixement vertiginós de la ciutat i la construcció d'un gran centre comercial han enfonsat el seu petit negoc

Col·lecció: A Tot Vent - Biblioteca d''Autor [Núm 25 ]