Josep Maria Monferrer i Celades

Molta gent, quan sent a parlar del Camp de la Bota, li acostumen a venir a la ment imatges de brutícia, misèria i marginació i certament, no son imatges del tot irreals. Però això és només una cara d

Encara no havien acabat de construir la Mina, als anys setanta, que ja l’abandonaven (com bé escrivia el gran periodista Huertas Clavería). La gent del barri es va mobilitzar. En una de les manifesta

Encara no havien acabat de construir la Mina, als anys setanta, que ja labandonaven (com bé escrivia el gran periodista Huertas Clavería). La gent del barri es va mobilitzar. En una de les manifestacions veinals, una pancarta feta amb un tros de llençol vell deia: "Luchemos por nuestra dignidad".Ni els Jocs Olimpics ni el Forum de les Cultures 2004 van aportar beneficis socials al barri de la Mina. Aixo si, no hi va faltar una gran especulacio, una vegada mes, fruit de la unio dinteressos dels poders economics i politics. Aquests mateixos poders van intentar esborrar un passat que contenia fets com els crims del franquisme al Camp de la Bota o larraconament de milers dimmigrants als barris de barraques de Barcelona.Per aquesta rao es va crear lArxiu Historic del Camp de la Bota i la Mina. Perque no sesborres la memoria dels nostres origens, ja que, com diu el poeta, "qui perd els origens perd identitat". A lentrada de lArxiu, una pancarta ens recorda: "Lluitem per la nostra dignitat". El premi del Memorial Joan XXIII per la Pau 2015, organitzat per lInstitut Victor Seix de Polemologia i la Universitat de la Pau, atorgat a lautor daquest llibre, es mes que un premi "personal". Es un reconeixement a tota la gent que, malgrat el que ha hagut de suportar, no ha tirat la tovallola. Les lluites socials de la Mina, igual que les dels moviments obrers i populars darreu del mon, persistiran. Estem convençuts que la lluita social per la justicia i la dignitat es el veritable cami cap a la pau.

A mucha gente, cuando oye hablar del Campo de la Bota, le vienen a la mente imágenes de suciedad, miseria y marginación, y, ciertamente, no son imágenes del todo irreales. Pero se trata solo de una cara de la moneda.Si leemos la historia, tanto la global como la local, solo desde la centralidad de la sociedad acomodada y del poder, no la entenderemos nunca del todo.Este libro es un intento de contar la historia de un barrio tan importante y simbolico como lo fue el Campo de la Bota desde dentro mismo, desde su periferia. Asi es como su espacio y su historia aportan nueva luz a lo que ya sabiamos. Y, sobre todo, reflejan la lucha por la dignidad que miles de personas llevaron a cabo para poder salir del agujero negro en el que el franquismo los habia metido.