Entre dos silencis

França, estiu de 1944. Els homes dÉtobon ja fa temps que samaguen als boscos per salvar-se del treball obligatori a Alemanya. Al poble només hi queden les dones, que es fan càrrec de tot: dels conreus, del bestiar, dels vells i la quitxalla, daprovisionar els guerrillers emboscats i datendre els soldats alemanys que ocupen les seves cases.
Un dia el maquis executa un general alemany i desencadena el que passarà a la història com la tragèdia dÉtobon: tots els fills del poble són executats en una acció de represàlies. A partir daquí la convivència de les dones amb les tropes docupació somple dodi soterrat, fins que sacaba la guerra i els que manaven ahir esdevenen presoners al servei de les víctimes.
En aquest punt intervé Aurora Bertrana quan arriba a Étobon com a membre duna missió humanitària. Durant uns mesos sestà en una casa del poble; les converses quotidianes alimenten les seves reflexions. Quan torna a Catalunya, el primer que fa és recrear en forma de novel·la aquelles vides que lobsessionen.
Avui donem al públic el que creiem que és la seva obra primordial: un quadre en dues parts de la Segona Guerra Mundial tal com va ser viscuda per les dones de la ruralia. La mirada duna intel·lectual exiliada recull molt més que els fets: la complexitat de sentiments que sinfiltra en la relació amb lenemic, i la subtilesa de les fronteres que separen els caràcters més rotundament que les nacions.