Ferran Sáez Mateu

En democràcia, la participació dels ciutadans és clau. Hi ha moltes maneres legítimes de fer-ho. Aquest llibre recorda quins són els fonaments del sistema democràtic i en repassa els valors essencial

Samuel Carasso, investigador, es proposa fer una historia dels heterodoxos catalans, des dArnau de Vilanova a Francesc Pujols, pero acaba decidint-se per centrar-se en quatre personatges: Antoni Bech, fals cronista i mal poeta; Joan Francesc de la Roca, mistic i assassi; Jesus de la Santacreu, viatger i o Joan de Sau, music del deliri. Un recorregut fascinant per quatre vides ondulants del segle XV.

En aquest assaig, l’autor reflexiona sobre els fruits culturals de prestigi que han nascut de la tradició cristiana i sobre la importància que en proposi de nous, si vol ser una veu rellevant en els

.

A què ens referim exactament quan parlem de populisme? Què tenen en comú personatges tan diferents com Donald Trump, Viktor Orbán, Nicolás Maduro, Marine Le Pen, Silvio Berlusconi, Beppe Grillo o Rod

Un assaig original, divertit i memorable, pel que és probablement, el pensador català actual més brillant. Amb aquest treball, Acontravent torna a endegar el seu projecte editorial.

Ferran Sáez Mateu traza un recorrido desde la solitaria torre de Montaigne en el siglo XVI hasta la actualidad, marcada por tecnologías que nos fascinan aunque siempre exigen algo a cambio.La intimidad es un lugar de la conciencia, un territorio de libertad; lejos esta de ser una forma de recogimiento, o incluso de aislamiento. Por ese motivo, privacidad e intimidad son cosas muy distintas. Privatus no alude a lo que somos, sino a lo que tenemos y a como lo demarcamos; intimus, en cambio, refiere a lo que esta mas adentro, lo mas profundo, es decir, el ultimo limite.El territorio de la intimidad, la penumbra del espiritu, propicia el surgimiento de la Modernidad. Aparece primero en la pintura del yo que Montaigne delineo con sus Ensayos, a la vez que fundaba este genero literario, y se consolida filosoficamente casi un siglo mas tarde, con el hallazgo del cogito cartesiano. Esos dos espacios extremos de intimidad son los que nos hicieron verdaderamente modernos.Ferran Saez Mateu traza un recorrido desde la solitaria torre de Montaigne en el siglo XVI hasta la actualidad, marcada por tecnologias que nos fascinan aunque siempre exigen algo a cambio. En el camino asistimos a la renuncia docil a nuestra privacidad, y a su corolario mas preocupante: el potencial olvido y la perdida de la intimidad.

Dietari dun pensador sempre interessant, que uneix fets i reflexions.Ferran Sáez Mateu ens convida a endinsar-nos en un dietari que va més enllà del registre quotidià de fets per explorar la condició

Lacceptació duna herència incomprensible desencadenarà una història de misteri i de terror ala Barcelona crepuscular dels anys 80.Al setembre del 1982, tres vells advocats reben lencàrrec de resoldre

Lesquerra postmoderna, capficada en la noció de diferència, ha renunciat als valors de la Il·lustració?Lhoritzó polític del progressisme de matriu il·lustrada era el de la igualtat; lesquerra postmod

Leducació sentimental del filòsof Ferran Sáez Mateu al Segrià dels anys setantaEl Segrià de la dècada dels setanta era el Salvatge Oest de Catalunya. La febre dor de lagricultura intensiva i la revif

Premi Carles Rahola dAssaig 2019.Al segle XVI, el filosof Michel de Montaigne va inventar-se un extravagant artefacte expressiu, lassaig, veritable acta fundacional del pensament modern.Lobjectiu de Montaigne era, literalment, "pintar-se a si mateix". Els seus Assaigs son, entre altres coses, un dietari sense dates que permet explorar els plecs mes recondits de la condicio humana amb una franquesa insolita fins aquell moment. La vida aeria es un assaig en forma de dietari, cosa que lacosta a la formula original del genere. El moviment ordenat, clar i rectilini de lescriptura diu el professor Saez conte alguna cosa que matisa o contradiu la mort, perque es tracta dun moviment. Ferran Saez Mateu hi explora la comedia humana fent aflorar idees a partir de les seves propies vivencies i alhora recreant vivencies que tenen a veure amb idees filosofiques abstractes. El resultat es una literatura del jo en que, paradoxalment, el protagonista acaba sent el lector, sorpres per un text que el reflecteix i latrapa.

La verdad es una suma de I like, y la falsedad su ausencia: he aquí el ecosistema donde prospera la postverdad, así como un despreocupado nihilismo que tiene consecuencias políticas inmensas.La realidad es lo que fluye tras la pantalla. Nada escapa a esa condicion de superficie profunda, expresion a medio camino entre el oximoron y el vertigo. Tras la pantalla estan las emociones, las relaciones sociales, los recuerdos, nuestros vinculos con las personas y las instituciones.En su superficie transita la vida y la nada. La pantalla digitalizada ya no es un reflejo ni tampoco un destello. Se ha convertido en una superficie porosa que no sirve para comunicar, sino solo para negociar entre emisores y receptores que es real y que no, que es bello o feo, justo o injusto.El hombre postmoderno ha acabado dando la razon al hombre medieval: en efecto, el mundo es plano.

L’educació sentimental del filòsof Ferran Sáez Mateu al Segrià dels anys setantaEl Segrià de la dècada dels setanta era el Salvatge Oest de Catalunya. La febre d’or de l’agricultura intensiva i la re

Un acercamiento al progresismo, presente en todo lo que nos rodea, que trabaja todos sus valores, matices y limitaciones.Como todas las ideas que levantan pasiones, el progresismo ha sido considerado por algunos como la unica opcion politica plausible, y por otros como el origen de todos los males. Ambas apreciaciones maximalistas se basan en caricaturas primarias de un fenomeno que va mas alla de la esfera politica. Como se intenta mostrar en este texto, el progresismo constituye esencialmente una mentalidad, no una ideologia en el sentido canonico del termino. A diferencia de lo que sugieren las caracterizaciones topicas, esa mentalidad no es un mero sinonimo de lo que hoy entendemos por "izquierda", sino algo mas transversal que va desde un cierto liberalismo politico hasta el marxismo. La unica manera de comprender la naturaleza del progresismo es, por una parte, estudiar en profundidad la evolucion historica de la idea de progreso, y por otra, analizar los valores que se han ido asociando a esta."Una brillante reapropiacion critica de los valores del progresismo desde sus contradicciones y limitaciones, asi como una necesaria higiene de uno de los conceptos fundamentales que gobierna acriticamente nuestras vidas. Una delicada cirugia de los errores que ocasiona no comprender el progresismo".Dr....

"¿És possible que tota Modernitat estigui travessada per un model antropològic inconscient i contradictori, resultat d?aquelles interessades distorsions que les cròniques de viatges exòtics van inocu

Premi Vallverdú d'Assaig 1998¿És acceptable que un lobby ecologista senses cap representatitvitat social comprovada acabi decidint la realització d'una obra pública? La democràcia -argumenta l'autor-

Què (ens) passa? és un assaig que combina el rigor en els arguments amb la ironia, i que explora alguns dels referents més problemàtics del món occidental en la intersecció dels segles XX i XXI. L?au

Premi Carles Rahola d'Assaig 2019.Al segle XVI, el filosof Michel de Montaigne va inventar-se un extravagant artefacte expressiu, lassaig, veritable acta fundacional del pensament modern.Lobjectiu de Montaigne era, literalment, pintar-se a si mateix. Els seus Assaigs son, entre altres coses, un dietari sense dates que permet explorar els plecs mes recondits de la condicio humana amb una franquesa insolita fins aquell moment. La vida aeria es un assaig en forma de dietari, cosa que lacosta a la formula original del genere. El moviment ordenat, clar i rectilini de lescriptura diu el professor Saez conte alguna cosa que matisa o contradiu la mort, perque es tracta dun moviment. Ferran Saez Mateu hi explora la comedia humana fent aflorar idees a partir de les seves propies vivencies i alhora recreant vivencies que tenen a veure amb idees filosofiques abstractes. El resultat es una literatura del jo en que, paradoxalment, el protagonista acaba sent el lector, sorpres per un text que el reflecteix i latrapa.