JOAN DANIEL BEZSONOFF

Todos los caminos conducen a Vorónezh, cerca del mar Negro, en este delicioso texto con un marcado hálito ruso y mediterráneo. Y de Vorónezh a París, pasando por Rumania, Checoslovaquia o Serbia, el lector se embarcara en un viaje tras las huellas de un persinaje entrañable que pasara de ser oficial del Ejercito del zar Nicolas II a conducir un taxi por las arterias parisinas.

Sobre el teló de fons dels vint anys (1995-2015) en què el País Valencià fou sotmès a una provamolt dura, Gustau Muñoz, des de la preocupació política i la militància cultural i cívica, evoca enaques

Vaig passar tota la meua joventut a la vora duna caserna de lexercit frances, on treballava mon pare, metge militar. Potser els meus lectors shan adonat que molts protagonistes de les meues novel·les es relacionen amb la vida castrense. Tot i que conservi un vincle visceral amb lexercit frances, mai no he portat galons doficial. Els meus resultats a les proves de seleccio de lexercit em van atorgar el coeficient intel·lectual dun ximpanze mitja. Vaig acceptar el veredicte, sense falsa modestia. Malgrat tot el que se, malgrat tots els llibres dhistoria que he llegit, malgrat les meues conviccions catalanistes encara mantinc un real afecte per lexercit frances. Entre els militars, he conegut gent mes culta i mes oberta que entre els professors jacobins que mha tocat tractar. Els oficials francesos tenien humanitat i un humor resignat de vençuts que continuen creient en valors tan caducats com les piastres de la Banca de la Indoxina. Havien oblidat deliminar, de llur diccionari personal, mots com honor, coratge, sacrifici. Miraven cap al cel, amb els ulls confiats, tot i que pressentien que Deu ja no entenia el frances.

Jean Noël Pancrazi evoca a La senyora Arnoul el temps de la felicitat, la vida de cada dia a Batna, petita població als altiplans de l'Algèria francesa oblidada als confins del desert entre dues ciut

"És un llibre destinat a triomfar pels seus elements literaris i morals" El País.Els taxistes del tsar és una crònica familiar que parla d'una Rússia perduda i passada que l'autor aconsegueix retroba

Bezsonoff explora la tercera de les seves nacionalitats emocionalsDesprés d'haver indagat els seus orígens russos, i després d'haver explorat també la seva infantesa francesa a Una educació francesa, Bezsonoff ens confia el seu descobriment de la catalanitat i com s'ha convertit en un autor catala. Al mateix temps, el Rossello -el seu pais de butxaca- s'ha transformat en un suburbi de Montpeller. La llengua de Ramon Muntaner s'hi ha evaporat com la boira d'un mati d'estiu. En un interessantissim i sovint divertit relat, Bezsonoff no defuig atacar frontalment qualsevol maquina de destruir memoria, sense recorrer mai al pamflet, a la cridoria, a l'insult, al cançoner patrioter de manual. Prefereix la ironia de guant blanc, corrosiva. No callara mai res, pero sempre ho fara amb gracia.

Guanyador del Premi Lletra d'Or amb "Una educació francesa" (2009).A la fi dels anys cinquanta, França lluitava per conservar la seva província algeriana. Després d'haver-nos acompanyat pel seu País de Butxaca, Bezsonoff ens serveix de guia a traves de l'Algeria francesa. El lector descobrira els horrors de la guerra, la seva miseria i les seves hores tragiques en aquesta historia d'amor i d'espionatge que el dura d'Alger a Paris, de Tanger a Frankfurt amb la mirada ironica i tendra del novel·lista de Perpinya.

Tot el que cal saber de Perpinyà, en una guia pràctica i amena, amb mapes i fotos. Perpinyà “la catalana” té una història de mil anys. Quan Catalunya tenia reis era, ni més ni menys, la segona ciutat

Recreació d’un atemptat contra el general De Gaulle, president de França durant la independència d’AlgèriaL’escriptor de Catalunya Nord recrea un episodi real: el complot d’una colla de militars i ci