Marian Vayreda

Marian Vayreda i Vila (Olot, 1853-1903) va ser escriptor i pintor. De molt jove va enrolar-se com a voluntari a les tropes carlistes i acabada la guerra s’exilià al Llenguadoc. L’experiència de la guerra, el contacte directe amb la mort i amb la bestialització humana, va marcar profundament tota la seva producció literària, entre la qual destaquen les novel·les Records de la darrera carlinada (1898), Sang nova (1900) i La punyalada (1904), la seva obra més important.