Sebastià Sorribas i Roig

En Pitus està malalt i només es pot curar a Suècia.El zoo d''en Pitus és un cant a l''amistat, a la col·laboració, a la fe i a l''entusiamse, a través de l''acció i les aventures d''una colla de nois

Els laïtes són uns tribu prehistòrica que viu tancada en ella mateixa. Però una expedició al país dels lacets ho canviarà tot.

Prop del llac SORRIBAS, SebastiàEn els anys de postguerra, el jove Francesc decideix tornar al poble on va néixer. La seva intenció és iniciar un periple d'indagacions per conéixer els fets veritable

El barri, el Xino, sota la pluja, es transforma en un merder impressionant. Si ja és difícil caminar-hi amb bon temps -amb els carrers plens de tronxos de cols, tomàquets i merdes de tota mena-, quan cau una bona pluja, el més segur és que et fotràs una relliscada només de sortir de casa... I aquell dia de finals de març de 1943, la pluja no era gaire forta, però ja durava tot el matí i la gent començava a posar-se nerviosa. A sobre, de tant en tant, feia una ratxa de vent molt fort i els paraigües s'obrien com capolls... La senyora Merxe va travessar el carrer Nou corrent, amb perill de fotre's la gran morrada, fins a arribar al portal de la Comissaria... A la porta va informar el número que feia guàrdia que volia parlar amb el comissari Merlo, per denunciar la desaparició d'una persona. -La meva filla... Fa dos dies que no va a casa... Segur que li ha passat alguna cosa. No ho ha fet mai, això, la meva Lola. Així comença la primera de les històries ("Amb X de Xino", "El cas Macari" i "L'assassinat d'un rodamón") que ha escrit en Sebastià Sorribas i que ens transporten a la Barcelona de postguerra, quan el barri Xino, d'ambients tèrbols, amb morts violents i fets dramàtics, era lloc de trobada de passions extremes, d'amistats i d'enfrontaments, d'inspectors de policia que empaitaven malfactors de tota mena. Al barri Xino, però, hi vivia també gent treballadora que en aquells temps tan durs feia el que podia per posar un plat a taula.

LLISTA DHONOR DEL PREMI DE LA CCEI 1970. La Bora, en Piru i els seus amics són una colla de laïtes que són expulsats temporalment pel bruixot de la tribu. Aleshores comencen una expedició terra endin

Navapelada es un pueblo lleno de gracias, y una de ellas es Teia, la estrella del equipo de fútbol. Los del pueblo de al lado quieren ficharlo. Los del pueblo tienen un sustituto, pero antes tendrán que ayudarle a resolver algunos problemas.

Pitus é un neno catalán, membro dunha panda de nenos maiores ca el, os auténticos protagonistas deste relato de solidariedade e amizade.O caso é que Pitus enferma e precisa ir a Suecia para sandar, pero a sua familia non ten cartos para poder realiza-la viaxe nin paga-lo tratamento.Asi que a panda toma a iniciativa de montar un zoo con animais para poderen sacar cartos para Pitus. Establecen relacion co crego e cun zoologo e inician un proxecto de construccion dun zoo con seccion de propaganda, de caza, etc. Nestes labores transcorre a maior parte do conto, elaborando carteis, cazando ou conseguindo animais dos xeitos mais insospeitados: bolboretas, saltons, coellos, un moucho, un burro e ata un cachorro de tigre.Hai un desfile e celebrase a inauguracion, na que participan tamen uns pallasos que queren colaborar na causa. O final e feliz: Pitus consegue os cartos e sanda.