Sebastià Sorribas i Roig

Quan el Pitus emmalalteix, la seva colla d’amics decideix fer l’impossible per ajudar-lo. Entre aventures, idees esbojarrades i molta solidaritat, El zoo d’en Pitus és una història tendra i divertida

Edició facsímil de la 1a edició, amb motiu dels 50 anys de la Galera i la 50a reedició."El zoo d''en Pitus" és un cant a l''amistat, a la col·laboració, a la fe i a l''entusiamse, a través de l''accio i les aventures d''una colla de nois i noies del barri d''en Pitus, que munten un autentic zoo -amb tigre i tot!- perque l''amic malalt es pugui pagar un viatge a Suecia, on un especialista pot guarir-lo..

PREMI JOSEP M. FOLCH I TORRES 1965, FINALISTA DEL PREMI DE LA CCEI 1967. El zoo den Pitus és un cant a lamistat, a la col·laboració, a la fe i a lentusiamse, a través de lacció i les aventures duna colla de nois i noies del barri den Pitus, que munten un autentic zoo --amb tigre i tot!-- perque lamic malalt es pugui pagar un viatge a Suecia, on un especialista pot guarir-lo.

Prop del llac SORRIBAS, SebastiàEn els anys de postguerra, el jove Francesc decideix tornar al poble on va néixer. La seva intenció és iniciar un periple d'indagacions per conéixer els fets veritable

El barri, el Xino, sota la pluja, es transforma en un merder impressionant. Si ja és difícil caminar-hi amb bon temps -amb els carrers plens de tronxos de cols, tomàquets i merdes de tota mena-, quan cau una bona pluja, el més segur és que et fotràs una relliscada només de sortir de casa... I aquell dia de finals de març de 1943, la pluja no era gaire forta, però ja durava tot el matí i la gent començava a posar-se nerviosa. A sobre, de tant en tant, feia una ratxa de vent molt fort i els paraigües s'obrien com capolls... La senyora Merxe va travessar el carrer Nou corrent, amb perill de fotre's la gran morrada, fins a arribar al portal de la Comissaria... A la porta va informar el número que feia guàrdia que volia parlar amb el comissari Merlo, per denunciar la desaparició d'una persona. -La meva filla... Fa dos dies que no va a casa... Segur que li ha passat alguna cosa. No ho ha fet mai, això, la meva Lola. Així comença la primera de les històries ("Amb X de Xino", "El cas Macari" i "L'assassinat d'un rodamón") que ha escrit en Sebastià Sorribas i que ens transporten a la Barcelona de postguerra, quan el barri Xino, d'ambients tèrbols, amb morts violents i fets dramàtics, era lloc de trobada de passions extremes, d'amistats i d'enfrontaments, d'inspectors de policia que empaitaven malfactors de tota mena. Al barri Xino, però, hi vivia també gent treballadora que en aquells temps tan durs feia el que podia per posar un plat a taula.

Els laïtes són uns tribu prehistòrica que viu tancada en ella mateixa. Però una expedició al país dels lacets ho canviarà tot.

Pitus é un neno catalán, membro dunha panda de nenos maiores ca el, os auténticos protagonistas deste relato de solidariedade e amizade.O caso é que Pitus enferma e precisa ir a Suecia para sandar, pero a sua familia non ten cartos para poder realiza-la viaxe nin paga-lo tratamento.Asi que a panda toma a iniciativa de montar un zoo con animais para poderen sacar cartos para Pitus. Establecen relacion co crego e cun zoologo e inician un proxecto de construccion dun zoo con seccion de propaganda, de caza, etc. Nestes labores transcorre a maior parte do conto, elaborando carteis, cazando ou conseguindo animais dos xeitos mais insospeitados: bolboretas, saltons, coellos, un moucho, un burro e ata un cachorro de tigre.Hai un desfile e celebrase a inauguracion, na que participan tamen uns pallasos que queren colaborar na causa. O final e feliz: Pitus consegue os cartos e sanda.

Una novel·la de ciència-ficció i d'aventures, divertida i emocionant.

La Marina -una noia de ciutat- no veia gens clar això d´anar a passar les vacances a un poble petit lluny del mar. "Més vaques que gent", pensava. "Molta pols i un sol per torrar-se com una castanya.