Rousseau: música y lenguaje

Amb freqüència s'oblida, quan no s'ignora, que Jean-Jacques Rousseau va ser músic i teòric de la música. Com a compositor li devem principalment dues òperes-ballets i un centenar de cançons, publicades per la seua últim benefactor, el marquès de Girardin, tres anys després de la seua mort al juliol de 1778 amb el títol de “Les Consolations des misères de ma vie”. Els textos del ginebrí sobre filosofia de la música i del llenguatge, no només són significatius des del punt de vista musical o lingüístic sinó que constitueixen la primera producció teòrica del Romanticisme. En gran part d'ells Rousseau polemitza amb Rameau, proclamant la primacia de la melodia, al través de la qual s'expressa el sentiment, sobre l'harmonia. Quan tots dos debaten sobre la melodia i l'harmonia, posen en qüestió una mica més que la música; la seua disputa gira sobre la realitat en si mateixa.