Arnau

Excepcional poema narratiu

«És una novel·la filtrada per aquesta forma particular del vers, que per si mateixa obliga a fer giragonses, a entrar en digressions, a aturar la marxa del relat; però és una novel·la, al cap i a la fi, connectable amb el que en altres èpoques havien pogut ser alguns llibres de Quim Monzó, o de Vicenç Pagès, o la Mala vida de Marc Romera: una crònica del final de la joventut». Joan Todó, La Lectora.

«És un poema pensat des de la vivència duna generació sencera [...] i segurament un dels productes més alts que aquesta generació ha donat, per ambició i factura, que col·loca Targa en la primera línia de la poesia catalana contemporània». Jaume Coll i Mariné, LAvenç.

«Entre Petroni i Jean Genet, o entre Villon i Céline, o, si voleu, entre Menandre i Pasolini. Un llibre únic en la poesia catalana. O Cavafy al Raval». Pere Gimferrer

Arnau és una baixada als inferns i una oda a Barcelona, és un sopar de poetes perduts i la novel·la dun heroi sense poema, és una broma i és una tragèdia: la del desig que sescapa, la joventut que sesgota i la poesia que promet massa i mai no ens acaba de redimir del tot.

«Potser penseu que nestava enamorat, de lArnau. Al capdavall, estic fent un llibre sobre ell. Res de tot això. Diguem que es tractava dun deure moral. Em va tocar a mi de donar-vos-en testimoni. Al testament ho demanava. Llavors ho vam fer a sorts amb els amics, i em va tocar a mi. És una llàstima perquè qualsevol dels altres ho hauria fet millor. És evident que jo soc un fracassat i que aquest llibre és només la punta de liceberg del fracàs de la meva persona total».