Bedlam

"Benvinguts a Bedlam, el poble congelat"

«Durant la nit, mentre lAgnès havia estat cosint en somnis, en Haiku va mirar llargament per la finestra. Ningú sap què pensava aquella nit. Però feia, veritablement, una cara de certesa absoluta. Aquella mirada de convicció ferma i inamovible que només tenen alguns capellans. Mirava lhoritzó estrellat, mentre el rostre se li il·luminava de la resplendor provinent de fora la finestra. Era el neó immens que sobrevolava el poble clavat a un zepelí. Una lletra lligada i blava deia: "Benvinguts a Bedlam, el poble congelat". Va somriure, va tancar el llum de la tauleta i en la foscor de la cambra va respirar tranquil. Com quan un gat respira una becaina, voltat de cabdells i carícies». Bedlam és una singular barreja entre un conte daparença infantil i lintent de bastir els simbolismes duna comunitat on loblit senyoreja com una mena de llosa i és necessari com a taula de salvació. Lacumulació desdeveniments sorprenents i fantàstics ens acosta, amb una prosa acurada, al noble propòsit desdevenir una faula moral, una reflexió sobre la pèrdua i la reconstrucció.