El nom del pare

Un pare absent i mentider. Un avi amb un passat nazi secret. Un cognom inventat. La nova novel·la de lautora dEl consentiment.

Al 2020, pocs dies després de la publicació del seu primer llibre, El consentiment, la policia avisa Vanessa Springora perquè identifiqui el cos sense vida del seu pare, que no veu des de fa deu anys. A lapartament de la perifèria parisenca on vivia, i que havia estat dels seus avis, es troba cara a cara amb la materialització de la bogeria dun home tòxic, mentider patològic i misantrop, convertit per a ella en un estrany. Buidant el pis, troba per atzar dues fotos de joventut de lavi patern, en què porta símbols nazis. ¿És falsa la història familiar que lavi era un ciutadà txec reclutat a la força per lexèrcit alemany? ¿Un desertor amagat a França per la dona que esdevindria la seva esposa? ¿Lhome que va treballar per als americans durant lAlliberament i, a la fi, un «refugiat privilegiat» com a dissident del règim comunista?

Així comença una recerca obsessiva —a França però també a Moràvia—, per comprendre qui era aquest avi del qual Vanessa Springora porta el cognom, el camí tumultuós dun jove atrapat en la tempesta de la història, a partir del qual emergeix tota la tragèdia del segle XX. I en resulta una novel·la de no-ficció en què lautora, posant en qüestió la mitologia de les figures masculines de la seva infància, plasma el caràcter implacable de la genealogia i la potència devastadora dallò que no sarriba a explicar.