El somni de la subversió

El somni de la subversió narra amb prosa clara, aguda i plena de facècies incisives, la transició política i lesclat cultural i artístic de la Barcelona dels anys setanta i vuitanta del segle XX. Són les memòries duna generació i dun país que interpel·len el present amb unes reflexions crepusculars, estoiques, plenes de benvolença, saviesa i combat per part dun dels seus protagonistes més actius. El que aparentment és un relat biogràfic es converteix en una obra literària i política que sinicia amb el pas duna societat rural i industrial, durant la dictadura del nacionalcatolicisme, a la pretesa societat moderna i del coneixement. Tot seguit, en plena revolta política, el poeta participa de la revolta poètica dels setanta i senllaça amb els poetes que el precedeixen: J. V. Foix, Brossa, Vinyoli i Palau i Fabre, entre altres. Afillant-se a lesperit davantguarda i al catalanisme polític i cultural, Vicenç Altaió viu i descriu els primers experiments postmoderns i la vinculació a artistes naixents: Perejaume, Uclés, Barceló, Amat, entre molts més. Als primers anys vuitanta, el traficant didees eixampla un projecte estètic cultural europeu des despais experimentals i des de les primeres plataformes institucionals democràtiques, tothora que proposa una poètica de les arts radical i progressista. El xoc amb una cultura política conservadora es començà a manifestar amb el model monolingüe i historicista, per una banda, i el pretès cosmopolitisme substitutori, per laltra. El 1985 sacaba un cicle iniciat el 1971 i que tindrà continuïtat amb un proper llibre de memòries esperat.