La guineu

Ugrešić és una fabuladora excepcional que, aquí, reivindica el poder de lescriptura i reflexiona sobre com es creen les ficcions: don sorgeix la motivació primera?, com escullen els temes els escriptors?, com shi manifesta la vida pròpia?, què ens diuen i què amaguen?
A La guineu Ugrešić crea un brillant trencaclosques en què narra fets de la seva vida i daltres escriptors, esborrant la frontera difusa entre realitat i ficció. Per això el títol és tan pertinent. La guineu és una criatura salvatge i esmunyedissa, que en les rondalles de tot el món sol encarnar lastúcia i lengany. Justament —per a Ugrešić, i començant per ella mateixa— els atributs dels escriptors.
Trenant hàbilment dotzenes dhistòries i moments viscuts (Nabokov caçant papallones, Ugrešić vivint un meravellós amor tràgic amb un desminador, Pilniak viatjant al Japó, avantguardistes russos malvivint sota el comunisme…), aquest és un llibre inclassificable —sobretot perquè sempre shi percep lombra de la guineu, lastuta, la mentidera.