Llibre del coc

Lany 1520 va aparèixer, a la ciutat de Barcelona, el Llibre del coc, el primer llibre de cuina imprès a la península Ibèrica. Era escrit en català. Fins llavors els receptaris de cuina havien circulat únicament de forma manuscrita. Lobra satribueix a mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Tot sembla indicar que cal identificar aquest sobirà amb Ferran I, fill natural dAlfons el Magnànim, que va regnar a Nàpols entre els anys 1458 i 1494. El llibre inclou més de dues-centes receptes, en bona part vinculables als costums i als gustos luxosos de la cort i la noblesa de lèpoca. Majoritàriament es tracta de plats que formen part duna aleshores ja llarga tradició culinària medieval catalana, en aquell moment encara ben vigent, representada pel Sent Soví i altres títols, com el Llibre daparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges. Al mateix temps que es vincula estretament amb la tradició que lha precedit, el Llibre del coc dona compte de noves influències i gustos que, de mica en mica, sanaren imposant durant el segle xvi. En diversos aspectes, és una obra que actua com a frontissa entre ledat mitjana i el Renaixement. No és sorprenent, doncs, que al llarg daquest segle lobra fos repetidament impresa en llengua catalana, i que, traduïda al castellà, també gaudís dun llarg recorregut. Per facilitar laccés al text, se nofereix la versió medieval acarada amb una adaptació al català modern. Els estudis sobre lentorn econòmic, històric i culinari que lacompanyen afavoreixen una millor comprensió de lèpoca i del mateix receptari. La col·lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana proposa un llarg recorregut per levolució, les transformacions i les continuïtats de la cuina catalana a través dels seus receptaris més significatius. Lanàlisi daquests textos ens dóna una perspectiva de levolució de la societat i ens aclareix lorigen dalguns dels nostres costums culinaris.