Maria Stuart

Entre els anys 1933 i 1934, Stefan Zweig va visitar el Museu Britànic de Londres. Allà shi exposaven els documents i els informes de lèpoca sobre el tràgic final de Maria Stuart, reina dEscòcia. La discrepància entre els textos —uns la convertien en una traïdora, uns altres lelevaven a santa de lEsglésia catòlica— va despertar la seva curiositat de biògraf i el seu instint descriptor.
Maria Stuart és coronada reina dEscòcia sent un nadó lany 1542. Als setze anys és reina de França. Als disset, ja és vídua. És quan torna a Escòcia que la vida de Maria Stuart es converteix en un vibrant thriller històric i una tragèdia shakespeariana avant la lettre. El seu país és un vesper dintrigues, abismes, càlculs polítics i tensions religioses. El cor de la reina, un cavall desbocat que larrossega al crim i al desastre. A laltra banda de la frontera, lobserva la seva antagonista, lastuta Elisabet I, reina dAnglaterra, rival i «germana». La rivalitat entre aquestes dues monarques és llegendària. Representen el xoc entre la Reforma (Elisabet I) i la Contrareforma (Maria Stuart), entre la modernitat que truca a la porta i el món medieval que sextingeix.
Com ja va fer a Maria Antonieta, a Maria Stuart Stefan Zweig teixeix un relat vibrant i apassionat sobre la vida i la mort duna reina europea, tot obrint-se pas entre la controvèrsia que embolcalla des de sempre la seva figura.