Paraules al sol

Una novel·la inèdita de Maria Antònia Oliver, premi dHonor de les Lletres Catalanes, que és un cant a la llibertat i, sobretot, a lamor.

Maria Antònia Oliver va escriure aquesta novel·la epistolar, inèdita fins ara, a partir de les cartes que ella i la seva parella, el també escriptor Jaume Fuster, es van intercanviar mentre ell feia el servei militar a lilla de Cabrera, on el van traslladar per motius polítics.

La història damor dels dos protagonistes, escrita amb els pseudònims dOlívia Guillot i Yus Picó, trena les emocions, lenyor i la ràbia per la separació imposada amb el retrat dun país gris, a finals dels anys seixanta, amb la llibertat i la llengua tancades amb pany i clau.

«La vida, en sortir del present, no la conec, serà totalment nova per a tots dos. Quan hi penso fredament, mesvero. Hi ha un munt de preguntes materialistes: de què viurem? Trobarem feina? [...] Val més no fer càbales, no creus? Després de les tenebres que vivim al començament del nostre camí, el més probable és que tot sens faci més planer: almenys estaré al teu costat i això sol omple la meitat del tot. Desitjo un futur inquiet, ple de tu, completament diferent de lara que sembla no acabar mai».