Sidonie té més d'un amant

Àngel Casas, una icona de la televisió dels anys 80 i 90, ens convida a entrar al món de la seva infància i joventut a través de la mirada dun fotògraf de prestigi internacional.

Sidonie, la cançó que cantava Brigitte Bardot a la pel·lícula de Louis Malle Vie privée, marca el despertar sexual de Max Morrison, el fill dun músic americà de jazz de pas per Barcelona i una prostituta del barri de Sants, que amb els anys sha convertit en un fotògraf de fama mundial. Lescandalós secret que guarda la feina clandestina del seu mentor, Gerard Lambert, fotògraf de bodes i comunions al barri, durant els anys més grisos del franquisme, lobsessionen fins al punt de dedicar-li una exposició en el decurs del Fòrum de les Cultures del 2004. Però fins i tot la moderníssima Barcelona post-olímpica mostrarà no estar preparada per al desconegut i insospitat Sants que mostren les fotografies.

«Gran conversador, Àngel Casas encara escriu millor que parla.» Albert Om, Ara

«Àngel Casas retrata els usos i costums duna època, les diminutes misèries i les microscòpiques esplendors de la condició humana». Ponç Puigdevall, El País

«Àngel Casas sap escriure sobre petites i grans misèries amb un somriure. I és contagiós.» Estanislau Vidal-Folch