ANGELS I RETRATS

Els relats d‘Àngels i retrats, des la tendresa i la complicitat, mostren un munt de petites vivències humanes que ens produeixen joia i dolor, pèrdues i guanys, emocions i sorpreses, esperances i desencisos, en definitiva, retalls palpables de vida, perquè tots recordem aquells mots de Meredith: “My dear, these things are life”. Ara bé, Helena Soler i Puig ho fa pintant amb paraules l’atmosfera en què es mouen els seus personatges, oferint-nos la textura del més petit detall —una flor, una flaire, un menjar...—, la precisió del gradient dels seus afectes i sentiments. Des dels “flaix” gairebé instantani de les “Natures vives”, que serveixen d’enllaç entre els diversos blocs narratius, fins a les narracions més extenses, arreu plana aquest enjòlit narratiu assolit des del seu repte d’acostament i penetració. Vet aquí els “retrats”. Però, enllà d’allò més palpable de la nostra existència i d’aquelles rèpliques de ficció que elaboren els veritables escriptors, hi ha fets inquietants tan intangibles com inexplicables que ens enlairen i catapulten per damunt de la quotidianitat més tel·lúrica i material. Vet aquí els “àngels” o allò d’angèlic que s’amaga en el pèlag de les nostres experiències comunes i que l’autora d’aquest aplec sap destriar esplèndidament tot fascinant-nos amb la seva prosa. La novel·lista Maria Barbal, que l’avala amb el seu pròleg, parla d’un esclat “que dota d’optimisme la majoria de les narracions del recull” i que, subratllant-ho com un fet infreqüent en la nostra prosa, qualifica com “d’esquitx de màgia”.