Banalitats

Els versos durs de Mozetic ens diuen que tot és efímerBrane Mozetic (Ljubljana, 1958) soscava els fonaments de la seva pròpia revolta. La recerca d''un amor físic sense frens descompon la percepció del poeta en una consciència lúcida i en un cos sense capacitat d''emocions. Com unir-los? Com evitar que el plaer es converteixi en una altra classe d''uniforme? Al final, queda només la tossuda presència d''un jo que anota, insubornable, tot allò que hi ha hagut. I reivindica amb la força d''una declaració política tot allò que suposadament no és digne d''existir. La banalitat de la vida és travessada per instants ínfims que es graven a la ment amb nitidesa fotogràfica. Encara que hagi conservat la imatge, ha perdut el món al qual pertany. Els versos durs de Mozetic ens diuen que tot és efímer.