Com ens enganyem

Premi d´Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2006 .
Un dels aspectes més paradoxals i inquietants de la societat actual és la necessitat d’autoenganyar-nos que solem sentir els humans quan cometem errors. La cultura contemporània no sols no estimula intel·lectualment la ciutadania, sinó que, ben al contrari, aquieta els ànims i adorm les consciències. És per això que s’aconsegueix «silenciar» qüestions d’una transcendència enorme, com és el cas del genocidi de Rwanda, que va ocórrer a la vista de tots sense que, en realitat, ningú el veiés. De la mateixa manera, ara anomenem intervenció humanitària allò que era una declaració de guerra, i un assassinat d’innocents es coneix com a guerra contra el terror.
La ceguesa voluntària ens porta, no a arreglar les coses, sinó a afirmar que s’han arreglat; no a denunciar les injustícies, sinó a minimitzar-les; no a intervenir decididament en la defensa de la dignitat humana en els indrets on es produeixen transgressions flagrants dels drets humans, sinó a mirar cap a un altre costat.