Deixa’m anar

En ple naufragi, la Serrat haurà de baixar a les profunditats de l inframon i abandonar-hi les motxilles i les pells mortes per poder començar a reflotar, com una Persèfone qualsevol. Al peu del llit del pare a les portes de la mort, la Serrat, una infermera en crisi, navega per les contradiccions dels vincles i els afectes fent parada en la sexualitat, el desig, l amor i la maternitat. Amb una veu sensible i convincent, la protagonista revisa, des dels desequilibris generacionals, els dilemes normals i transcendentals de la vida. Una història punyent, íntima i inspiradora sobre l emancipació i el dret a decidir sobre el propi cos. Una novel la amb una prosa magnífica i ben travada que reviu el trajecte heroic d una dona que fa seu el destí a còpia d alliberar-se dels llegats invisibles i apropiar-se de la bellesa de l essencial.