DICCIONARI DEL ROSELLONES

Com diu Joan Coromines en el prefaci de la seva edició de Les vides de sants rosselloneses, «no hi ha dubte que a lEdat mitjana el català era la més unificada de les llengües romàniques». Tot i això, en aquest text del segle xm ja es troben en el català del Rosselló alguns trets singulars que han perdurat fins avui (per exemple, histori per «història», vergunya per «vergonya», blegar per «plegar», donques per «doncs» o peculiaritats morfològiques com la primera persona de lindicatiu en /). Evidentment, a partir daquest origen, la història ha anat modificant, transformant-lo profundament, el dialecte septentrional fins a lactualitat, afegint a aquests rossellonismes originals bastants castellanismes, molts occitanismes i nombrosos gal·licismes.El present diccionari, basat en un amplíssim repertori dautors, amb gran nombre dexemples, és el primer recull lexicogràfic rigorós i al més complet possible del parlar rossellonès. Se nha ocupat Pere Verdaguer, conegut escriptor, amb obres importants en poesia i narrativa, i autor de diversos estudis i assaigs sobre el català septentrional. Verdaguer és membre de la Secció Filològica de lInstitut dEstudis Catalans.