El camp dels catalans

El 28 de febrer de 1939, el general Menard, al càrrec de tots els camps francesos, notificava al prefecte del departament de l’Herault la decisió de la ubicació i construcció a Agde d’un camp de concentració amb l’objectiu de traslladar-hi fins a 25.000 refugiats republicans tancats als camps de les platges del Rosselló i alleugerir la càrrega economica que el departament dels Pirineus Orientals estaven assumint des de la seva arribada. Unes setmanes mes tard, arribaren els primers voluntaris espanyols que, dirigits per dues companyies d’enginyers procedents del camp de Saint-Cyprien, començaren a construir el camp 1 i el 2 i poc mes tard el 3, el qual es coneixeria com a "camp dels catalans", on la majoria d’interns era d’origen català. Aquest camp va viure un proces de "catalanització" que el va fer diferent a la resta de camps del sistema concentracionari frances, on el sentiment de pertinença, de formar part del col·lectiu català a l’exili, va ser decisiu per a la supervivencia concentracionària dins la quotidianitat viscuda entre filats. Igualment, un altre fet singular fou la vitalitat del camp. Si be la monotonia era una característica de la vida concentracioínària, hi hague una intensa activitat social, cultural,