EL CAP AMB EL LLENÇOL PEP

La tristesa és inherent a la condició humana. Fugir-ne pot ser un esplai momentani. A la cuina, el pèndol del vell rellotge de paret marca i acompassa l’existència grisa d’una família també grisa. Al marge, un jove i un vell veuen sorgir un tros enllà una noia que, amb moviments precisos i esvelts, se’ls apropa corrent. Rere la persiana, el capellà espera que el temps es cansi de repetir-se. El germà petit desapareix de manera inquietant. Un home agafa el tren que el durà a reviure la vida d’estudiant pels carrers de Barcelona, reclamat per l’anunci de la mort imminent d’un professor que mai no va tenir. El cap amb el llençol és un títol que expressa amb exactitud com és d’especial cadascuna de les narracions que conformen aquest aplec i deixa entreveure al lector la manera diferent d’entendre la vida i les coses que ens envolten de l’autor. Amb aquesta obra Pep Rosanes-Creus, després del reconeixement dels premis i la crítica per la seva obra poètica, deixa per primera vegada el vers per agafar les regnes d’una prosa precisa, elegant i acollidora, que ens convida a un món sense presses, per a degustar-hi tranquil·lament en cada paraula i cada frase la percepció de tot.