EL METALL I LES AMFORES

«Has conegut la terra de què parlava Goethe, la terra en què floreix el llimoner i el vent estremeix un cel blau que enamora les plantes. T’has fet sàvia de llocs on podem ser feliços només amb la memòria d’haver-nos estimat, on ja no calgui un cos per trobar les carícies i el tacte evanescent de la pell irisada perduri amb la fragància del muguet i les flors. Fins a la teva terra voldria que em portessis i em fessis, sense pressa, l’alumne avantatjat dels teus ulls que són llum on la llum recomença. Però t’he esperat molt i tu no has arribat, no has vingut amb el vers, ni amb el llimoner en flor ni amb el vent que estremeix el cel blau que enamora les plantes d’aquest somni de cintes vegetals. T’he esperat i és en va, i em moriré esperant-te, perquè els morts mai no diuen el país on se’n van.» (poema LA DEIXEBLA DE GOETHE) Per a Caterina © Israel Clarà, 2008