Els sots feréstecs

"Els sots feréstecs" ha estat considerada la primera novel·la modernista perquè va iniciar un dels períodes més productius de la novel·la catalana. L’obra, de fet, es troba en una cruïlla: d’una banda, és el resultat de la introducció, a Catalunya, dels corrents simbolistes i decadentistes; de l’altra, se situa enmig de la crisi política i social de fi de segle i de la defensa de les actituds regeneracionistes. La novel·la s’encara al fracàs de l’intel·lectual en la seva lluita per regenerar la societat. Paradoxalment, però, obre la novel·la catalana cap allò que s’estava reclamant: tornar a les arrels de l’individu, descobrir la personalitat capaç de sentir i obrar per ella mateixa, de posar en exercici la seva voluntat, de fer-se i fer, com a camí de progrés col·lectiu.

Raimon Casellas (Barcelona, 1855 ̶ San Joan de les Abadesses, 1910) va ser el crític artístic més important del modernisme. Redactor de l’"Avenç" i de "La Vanguardia", el 1899 va passar a "La Veu de Catalunya" com a cap de redacció. Com a narrador va publicar un seguit de contes entorn d’escenes ciutadanes; també "La damisel·la santa", una novel·la curta que pot considerar-se un precedent directe d’"Els sots feréstecs". Cal esmentar també la sèrie de narracions "Les multituds" (1906) i el recull de contes "Llibre d’històries" (1909).