Fumar-se el franquisme

Catalunya: el país que va decidir fumar-se la misèria del franquisme amb un caliquenyo d’esperança.

«Caliquenyo: cigar prim i dur de tirar. Cigar humà. Irregular. Rudimentari. Llargarut. Esguerrat. Tort. Humil. Senzill. Intens. Comprimit. Cargolat. Una perfecta imperfecció. És el cigar del poble. La gent vol fumar. El tabac és substitutiu de tot: de la misèria, la gana, les tristeses, els patiments, les angúnies, l’espera, l’amor, la mort... Cada cigar és un intent d’esgarrapar el que no tens. Cada caliquenyo és una capa per volar per sobre del vol gallinaci de la realitat.»

Durant la postguerra, els pagesos del ponent català protagonitzen una història d’estraperlo, por i astúcia, en què els límits de la legalitat es traspassen en nom de la supervivència. El caliquenyo s’erigeix així en el símbol d’una època en què tot s’hi val per poder tirar endavant. Una realitat insospitada que havia quedat a l’ombra del relat oficial fins ara: el caliquenyo, el cigar que va mantenir amb vida el camp català i que es fumava a tot Catalunya.

Francesc Canosa ens convida a conèixer tots els detalls d’aquesta història apassionant de la mà d’una gran quantitat de protagonistes i testimonis i a descobrir amb rigor allò que anomena «la geografia del fum»: el país que va decidir fumar-se la misèria del franquisme amb un caliquenyo d’esperança.