L'ESPAI CLOS

Heus aquí el relat d’un antropòleg que s’endinsa al Fòrum. El seu viatge –interior i alhora exterior– per l’espai es constitueix en una visió distant, ara irònica, ara lacònica, la qual serveix la causa d’enregistrar amb subtilesa les escenes emergents que s’hi donen. Les notes preses sobre el terreny esdevenen una narració directa dels fets ordinaris dels passavolants que roden amunt i avall pel recinte, i també del que els envolta. Així, l’etnògraf copsa vertiginosament, a l’instant en què es produeixen, fragments de la quotidianitat d’aquests habitants: els desplaçaments per l’espai i les situacions atzaroses de les petites accions que les persones emprenen esclaten associades a minúscules seqüències verbals. L’espai clos revela els continguts paradoxals del Fòrum a través del dia a dia dels passejants, dels treballadors i de les interaccions que hi estableix l’etnògraf, enxampat en el recorregut fascinant per una colossal plaça buida a mig camí d’un nou complex urbanístic i del brogit i la fortor de la Depuradora al sud, la Tèrmica de Besòs i la Incineradora al nord, el barri de la Mina a l’oest, la remor de la Mediterrània a l’est, i la memòria recent dels nostres temps. Al centre, els vianants travessen l’espai mentre el simulacre global anuncia alguna cosa més que un espectacle.